Manifest Salvem el Calderí 2025
Vivim temps convulsos, el futur es manifesta incert i preocupant, és una evidència que fa anys que sabem.
Encara ronden pels nostres caps i cors els aiguats al País Valencià, però el llistat d’exemples, d’avisos, és llarg: velles i noves guerres pel control de recursos estratègics que s’estan esgotant, temporades de sequera i d’incendis cada cop més llargues i intenses (a Catalunya i arreu), una inflació que no s’ha aturat ni revertit des de fa com a mínim 40 anys, huracans devastadors, l’evidència que hem entrat en la 6a gran extinció global d’espècies vivents en la història d’aquest planeta, la poca aigua dolça que tenim serà més escassa, els sistemes oceànics moren, el Corrent del Golf s’alenteix, etc. Tot plegat ens està permetent entendre que l’estil de vida occidental té els dies comptats, i si no comencem a rectificar, qui sap si el conjunt de l’espècie humana.
S’han elaborat lleis per fer front a l’emergència climàtica, s’han mobilitzat milions de persones arreu del món des de fa prop de deu anys, i en fa molts més que el moviment ecologista i el món científic ens porta advertint dels desastres que vindrien. Es fan cimeres per afrontar els gravíssims problemes del canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat. Però sembla que Mollet del Vallès devem viure a un altre planeta, sembla que el que tant preocupa a la resta del món, aquí no ens afecti! Però res més lluny de la realitat, encara que els qui governen el nostre municipi vulguin fer veure que una administració local no té competències o responsabilitat sobre aquests problemes tan enormes, això no és cert. A Mollet ens travessen molts d’aquests problemes, que cristalitzen en aquest espai que ens volen prendre, el Calderí, aquest darrer espai natural i agrícola que ens queda a la façana sud de la ciutat i que volen sepultar sota l’asfalt i el formigó.
Mollet es troba en zona inundable, i això no és nou, amb els aiguats del 62, el Besòs va arribar fins al carrer Burgos. Amb un desbordament del riu Besòs, el Calderí quedaria gairebé tot anegat, és dels llocs del municipi amb menys alçada topogràfica, i també situat al tram més baix del curs fluvial. Urbanitzar-lo seria posar en perill a la gent que hi visqui o hi circuli. Però no només, la seva superfície verda té una funció atenuant i de drenatge, pavimentar-la posaria en risc la seguretat de les poblacions que hi ha Besòs avall, afavorint episodis d’inundacions més perillosos per a la gent de Montcada, Barcelona, Santa Coloma, Sant Adrià o Badalona. No cal pensar gaire per imaginar els efectes d’una Dana excepcional en zones tan densament poblades.
Però aquests no són els únics riscos que patim. Som la ciutat de l’Estat espanyol amb més contaminació atmosfèrica i amb més morts prematures produïdes per la pol·lució ambiental. I aquest problema només farà que empitjorar si eliminem zones verdes que absorbeixen contaminació i que són embornals de gasos d’efecte hivernacle, i encara més si ens hi volen afegir més població, més construccions, més cotxes.
Els dos Vallesos som territoris profundament transformats, la nostra riquesa agrària i natural ha quedat enormement minvada des dels anys 60. Així, és imprescindible que entenguem que cada espai natural o cada espai agrari que ens quedi, és un tresor a ser conservat. Han de seguir existint zones com la del Calderí, per ser l’únic connector biològic que queda entre Gallecs (a través dels Pinetons), el Besòs i la serralada de Marina. Necessitem espais d’interès natural i refugis de biodiversitat que, com el Calderí, són transitats i habitats per espècies protegides i migratòries, espais que puguin mantenir el danyat equilibri dels nostres ecosistemes. Per molt que l’era digital i globalitzada ens pugui fer creure el contrari, la nostra existència no viu al marge d’aquests equilibris, i cada destrucció nova ens col·loca en un lloc pitjor per a afrontar els anys que vindran, que no s’esperen fàcils.
I ens preguntem: tota aquesta gent que les polítiques territorials i urbanístiques estan empenyent a acumular-nos a l’òrbita de Barcelona, d’aquí uns anys, què menjarem? d’on haurà de venir l’aigua que beurem? Vivim en territoris que no són autosuficients, les terres que hi ha al municipi de Mollet només ens permeten abastir, com a molt, el 2% de les nostres necessitats alimentàries i la nostra forma de vida actual, clarament insostenible, depèn d’explotar recursos i persones d’altres territoris. Així doncs, reivindiquem la importància de conservar tot aquell sòl cultivable que hi hagi al municipi, i encetar processos d’ampliar la capacitat de produir menjar a dins i al voltant de la ciutat.
I han pensat com es mouran aquests nous habitants de Mollet? Quins serveis necessitaran? Actualment, les carreteres, transports públics, escoles, hospital, centres d’atenció primària, serveis d’atenció a la dependència, i resta de serveis essencials per a la vida es troben col·lapsats. Estan infradimensionats i infradotats per a la demanda actual. I doncs, preguntem als qui ens governen, com pensen que serà això si hi afegim 4.000 persones més? Probablement o no hi han pensat o no els importa. Anem cap a una ciutat cada cop més invivible, però a ells només els interessa l’entrada de diners del ‘‘pelotazo’’ del Calderí, i l’increment en la recaptació d’impostos i subvencions.
I tot això per què passa? Perquè la planificació territorial i l’urbanisme, l’Estat en definitiva, subjugat pels poders econòmics, entén el territori i l’espai com un element més en el procés d’acumulació de capital, és a dir, el llegeix pel seu valor de canvi dins un mercat globalitzat, i no pas pel seu valor d’ús per a la població local. Així, els espais sempre tendiran a especialitzar-se en allò que sigui més rendible per al capital, en el cas de l’àrea metropolitana de Barcelona, és l’habitatge privat i els seus serveis derivats. En aquest context, els espais que no son productius en termes de capital, esdevenen sobralles, merda inútil que cal que sigui “desenvolupada” per convertir-se en quelcom “profitós”, encara que ja ens estigués aportant un servei ambiental invisible però indispensable. I això, cal dir-ho, no és un invent dels socialistes de Catalunya, tampoc no és un invent del pujolisme dels anys 80 i 90, és una dinàmica que ja ve del franquisme dels anys 60 i fins i tot podriem dir que neix amb el propi capitalisme i colonialisme. Els qui manen avui a Catalunya i als seus municipis, simplement han estat bons alumnes d’aquella escola d’urbanisme aberrant que encara patim.
Ja sabíem que la planificació i l’urbanisme que teníem era un desastre, però després de l’experiència de la Dana a la comarca de l’Horta Sud, que és un punt d’inflexió en molts sentits, cal canviar el llenguatge i deixar de parlar de mala planificació, d’urbanisme no funcional o no adaptat a les circumstàncies del present i que comencem a parlar d’urbanisme criminal, d’urbanisme homicida! I tots aquells que segueixin insistint en la prevalença del totxo per sobre dels camps, boscos i aiguamolls, seran còmplices d’aquests crims. Crims contra la Natura, contra la societat i contra les persones.
I avui qui són els responsables d’aquests crims? Promotors i propietaris avariciosos com el Consorci de la Zona Franca, administracions públiques a tots els nivells, però no només! També assenyalem tots aquells estaments burocràtics intermedis, agents suposadament neutres com l’Incasòl, la Comissió d’Urbanisme de la Generalitat o l’Agència Catalana de l’Aigua, que acaben avalant amb els seus informes aquestes maniobres especulatives que agafen la forma de creixements urbans desaforats i macro-projectes. I per últim però no per això menor, volem fer menció a la complicitat d’aquells jutges, com el de la sala tercera del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que en el procés contenciós administratiu que vam presentar, va considerar que els nostres informes no responien a problemes reals. I ara què senyor magistrat? pregunti a la gent de València com de reals són aquests problemes!
Estem en contra de tota urbanització nova a Mollet sobre espais que ara siguin agrícoles o naturals o zones verdes de qualsevol mena. Per això, tot i que sabem que la urbanització del Calderí està aprovada definitivament en la MPGOUM del 2021 amb els vots favorables de PSC, Podemos i Ciutadans, i refermada amb l’aprovació inicial del POUM fa menys d’un any amb els de PSC, VOX i Comuns; instem l’Ajuntament de Mollet a reformular aquest planejament i donar al Calderí la qualificació de no-urbanitzable. No ens valen revisions, ni informes favorables. Volem el Calderí verd i agrícola!
Sabem que es un espai amb dèficits i conflictes, fruit de la deixadesa institucional en què es troba actualment, i veiem necessari prendre mesures, per tal de potenciar els seus valors actuals, relacionats amb la preservació i millora de la biodiversitat i del el seu paper de connector biològic entre les dues serralades; mesures de conservació i restauració de fonts, pous i aqüífers; de millora de la seva connexió i accessibilitat per al veïnat de Mollet i en com pot contribuir més i millor a l’autosuficiència alimentària de la ciutat.
També recolzem el requeriment i la campanya liderada per Ecologistes en Acció de Catalunya, per forçar una moratòria de tots aquells desenvolupaments urbanístics o constructius situats en àrees inundables, i que es revisin els criteris actuals amb què creixen les nostres ciutats. I encara més, necessitem revisar completament el model de planificació territorial d’aquest país. No pot ser que se segueixi apostant per seguir fent créixer una àrea metropolitana que ja fa dècades que està col·lapsada i contaminada. Cal re-equilibrar el creixement humà cap a les zones rurals interiors que porten patint més d’un segle de despoblament, i que només fan que patir els problemes del turisme i les segones residències.
Ens solidaritzem amb totes les lluites contra projectes absurds com són el Hard Rock, les ampliacions del port i l’aeroport, el Circuit de Catalunya, els Jocs Olímpics d’Hivern o el Quart Cinturó (aquests són exemples significatius i propers, però n’hi ha més), que només fan mal al territori i a les persones, i només serveixen per seguir engreixant les butxaques de les 50 famílies més poderoses d’aquest país, col·laborant amb els seus socis, inversors i amiguets del país veí i d’altres. Animem a tothom a recolzar aquestes lluites en la mesura del possible.
Necessitem replantejar aquestes ciutats vulnerables que tenim avui en dia; han de ser llocs on hi puguem viure de manera segura, ciutats més resilients, més autosuficients, més sostenibles, verdes, on s’hi puguin fer vides dignes, que paguin la pena. Així doncs, apel·lem a tothom amb una mínima sensibilitat social o ambiental, amb un mínim de sentit comú o, fins i tot, amb un mínim de sentit de la supervivència, a fer front aquest model desenvolupista que portem patint a Mollet des de fa dècades. L’Ajuntament de Mollet, sota l’aparença d’una alcaldia propera i somrient, segueix entestat en el paradigma del creixement perpetu, a qualsevol preu i disposat a assumir el cost de qualsevol vida. Tot i que les advertències són clares i la informació està disponible, tot i que des de fa anys el camí correcte estigui assenyalat.
No volen escoltar, però no els quedarà més remei que acabar-ho fent, encara són a temps de rectificar. La Plataforma Salvem el Calderí seguim aquí. Quan vam néixer ho vam fer amb un propòsit i una responsabilitat, que és la de seguir mantenint oberta la porta de la utopia. Continuarem dempeus i lluitant fins el darrer moment, per defensar el dret a l’alimentació i a respirar aire net, per no morir ofegades per culpa d’un urbanisme criminal, pel dret a tenir espais naturals funcionals que contribueixen a la nostra salut. Pel nostre bé i pel de les següents generacions, volem i creiem en un Calderí viu, agrícola, natural i més integrat al poble. Aturarem aquest projecte costi el que costi, encara no ho entenen, però ens hi va la vida, la de Totes!